1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tJZOpimEko"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mala-fama/">Mala fama</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mala-fama/embed/#?secret=tJZOpimEko" width="600" height="338" title="«Mala fama» — Ibbycat" data-secret="tJZOpimEko" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1158-053-3.jpg498576La proposta irromp sobtadament a les guardes, on la il·lustració ens presenta les dues protagonistes i s’inicia el diàleg que articula l’obra. Mentre la veu en negreta inventa històries d’animals ferotges, l’altra la contradiu aportant coneixements científics accentuats per una tercera veu en off en majúscules. Aviat sospitem que la setciències es refugia en les dades per amansir les seves pors, i diferents detalls visuals –com ara els cercles dividits en colors complementaris de la coberta– ens fan pensar que ambdues visions es completen. Sent així, l’obra possibilitaria impulsar nous espais de reflexió sobre les relacions entre ficció i no-ficció, però la sinopsi empeny el lector a una interpretació més estreta, emmurallant l’obra amb l’objectiu inequívoc de netejar la fama d’animals tradicionalment malparats. El to narratiu resulta alliçonador en tant que no aporta contraarguments sòlids en defensa de la ficció, vestint-se únicament de compendi de curiositats i desprestigiant els contes amb correlacions poc pertinents (el llop com a element simbòlic no pot tenir res a veure amb l’animal real…) tot acusant-los de no ser inclusius, fet que denota la importància de conèixer un ventall ampli de narracions populars per no caure en reduccionismes i cuidar un bressol cultural que –igual que els llops– es troba en perill d’extinció. Malgrat tot, el text és ric, fent gala de l’expertesa de Bel Olid, amb bon ritme i marques d’oralitat adequades. Les il·lustracions expressives i dinàmiques de Naida Mazzenga, el joc de perspectives, l’ús de la risografia i el treball amb la línia i la taca enalteixen el resultat i casen molt bé amb el catàleg editorial. L’estructura en dues dobles pàgines desplegables per a cada animal –compte amb la distinció entre solapa i desplegable!– és repetitiva però no avorreix i, en definitiva, el resultat trontolla però aconsegueix aguantar-se dret. OLID, Bel Naida Mazzenga Combel