1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wgiOnBvfG7"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/malenconia-n-1/">Malenconia n. 1</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/malenconia-n-1/embed/#?secret=wgiOnBvfG7" width="600" height="338" title="«Malenconia n. 1» — Ibbycat" data-secret="wgiOnBvfG7" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-0836-4.jpg140140Fins al moment, tot el que ens ha arribat de Miralles compleix rigorosament un principi: no ens limitem a llegir-lo, sinó que l’hem de devorar. Què fa que connecti amb el lector d’aquesta manera? Els diàlegs, que semblen enregistrats? Els protagonistes, de carn i ossos? Les situacions, per la seva originalitat? Sigui com sigui, aquest cop ens les havem amb en Toni, un noi que semblava «condemnat» a una vida grisa i previsible al seu poblet del Pirineu. Per un rampell de genialitat amb la pilota, acaricia el somni (impensat) de convertir-se en futbolista professional. Ben lluny de les seves arrels i de la seva xicota, abandonat en un equip comarcal que no aixeca el cap, la seva història és una reflexió força interessant sobre què vol dir «èxit» i el preu que cal pagar-ne. Tanmateix, ja còmodament instal·lats en la melancolia del títol, ens hauria agradat trobar un relat més detallat, on haguéssim pogut saber més dels secundaris, potser tractats des d’un punt de vista estereotipat o esquemàtic (el brasiler faldiller, el rus mafiós, el representant avariciós…). MIRALLES, Francesc Edebé