1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="xxuJ2StpkQ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mar-de-lletres/">Mar de lletres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mar-de-lletres/embed/#?secret=xxuJ2StpkQ" width="600" height="338" title="«Mar de lletres» — Ibbycat" data-secret="xxuJ2StpkQ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-4616-7.jpg519800En Quimet, narrador i protagonista d’aquesta història, viu amb la seva família en un petit poblet mariner anomenat Randemar. Encara és petit per saber què vol fer de gran, però amb un avi i un pare pescadors tot sembla indicar que el seu futur ja està escrit. Però alguna cosa està punt de trencar la plàcida quotidianitat de la família d’en Quimet, i de retruc, de Randemar. El títol i la il·lustració de la coberta inicial ja ens en donen una pista: i si en comptes de peixos, ara, de cop i volta, pesquessin lletres? L’autor, pensant en els lectors novells a qui s’adreça el llibre, se serveix de capítols breus, una prosa clara i una estructura clàssica que s’inicia amb una breu descripció del poble i dels personatges i a poc a poc planteja el conflicte. Intuïm que la idea del llibre parteix d’una imatge: una teulada com un full en blanc on comunicar-nos. Cervera, empès per aquesta postal, ha anat estirant un argument que, tot i que a vegades és una mica forçat, és realment suggeridor. M’agrada la idea de l’infant com a escriptor, de la fascinació que les històries desperten a totes les edats i que l’obra, al cap i a fi, sigui un cant a favor del fet literari.      Ara bé, si fem l’exercici de posar-nos a la pell dels infants, tinc la sensació que davant el conflicte pesquer de Randemar ells haurien preferit que la història tirés cap a una altra direcció: d’on coi surten aquestes lletres que han substituït els peixos? Per què només les pesca la família d’en Quimet? Potser aquí és on hi havia la veritable història! O una segona part!     Afegim només que el rentat de cara de la col·lecció «Ala Delta» de Baula és un gran encert. L’extensió del llibre, el cos de lletra, el disseny de la pàgina i la mida de la caixa, tot plegat conviden a una lectura molt agradable. I en aquest cas en concret, cal sumar-hi les il·lustracions de Roger Olmos, que per mi fa un treball excel·lent dins les possibilitats que permet un llibre de narrativa d’aquestes característiques. CERVERA, Jordi Roger Olmos Baula