1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="2pYkct0uPA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/marecrits/">Marecrits</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/marecrits/embed/#?secret=2pYkct0uPA" width="600" height="338" title="«Marecrits» — Ibbycat" data-secret="2pYkct0uPA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Marecrits.jpg552442La mort de Jutta Bauer (Hamburg, 1955 – Schwerin, 2025), autora d’èxit internacional i guanyadora del prestigiós premi Hans Christian Andersen el 2010, ha commocionat el món de la literatura infantil, no només per la gran vàlua de la seva obra, sinó també per la seva lluita constant per dignificar la tasca d’il·lustrar per a infants. Bauer ha deixat alguns títols mítics com La reina dels colors (Lóguez, 2018), El ángel del abuelo (Lóguez, 2002) o Selma (Los Cuatro Azules, 2016) però, al meu entendre, si hi ha una obra imprescindible és Marecrits (Lóguez, 2004), editada en alemany el 2000, i traduïda primer en castellà amb el títol Madrechillona (Lóguez, 2001). Només publicar-se, Marecrits va entrar dins el corpus d’obres que parlaven del vincle entre mare i fill, però com qui no vol la cosa, amb uns dibuixos aparentment senzills, esbossats amb llapis i aquarel·la, va fer tremolar els fonaments que bastien la major part d’aquests llibres. Bauer donava la paraula a un fillet pingüí que explicava com havia sortit volant fet a trossos per culpa dels crits de la seva mare. Al llarg de tot un dia, la mare removia cel i terra intentant recuperar el seu fillet esmicolat. Amb només les dues primeres dobles pàgines, Bauer deixava clar que la seva història, primer, no tenia el to dolç i ensucrat que es podria esperar, i segon, que el seu lector model era un infant intel·ligent, amb capacitat d’entendre el joc metafòric que hi havia darrere aquella història divertida i surrealista. I alhora, capaç de sostenir que l’amor incondicional de la mare també tenia els seus clarobscurs. Han passat vint-i-cinc anys i Marecrits em continua semblant una història trencadora. Per una banda, per la forma tan enginyosa de plantejar un conflicte emocional a través d’una metàfora que pot copsar l’infant. I per l’altra, com molt bé ens fa notar María Cecilia Silva Díaz, per la valentia de Bauer de donar veu a un infant narrador que ens parla des d’una no-presència física, un fillet pingüí que està repartit a trossets al llarg de tot el llibre. Bauer, Jutta Ventura, Núria Bauer, Jutta Lóguez