1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="DeEqEcl9L8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/maria-la-trementinaire/">Maria, la trementinaire</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/maria-la-trementinaire/embed/#?secret=DeEqEcl9L8" width="600" height="338" title="«Maria, la trementinaire» — Ibbycat" data-secret="DeEqEcl9L8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-122240-5-4.jpg510510La natura ens ofereix força coses més que la possibilitat de fer fotos boniques. I les que no sabien gran cosa de l’art de la fotografia, però sí de les plantes bosqueroles i dels marges, eren les trementinaires, dones sàvies en preparar medecines i remeis casolans amb les flors i herbes que aplegaven per aquí i per allà quan n’era la temporada, i que les deixaven assecar per preparar-ne pocions i untets que repartien generosament pels pobles dels voltants en aquells temps que no hi havia farmàcies a cada indret. Un cop més, l’editorial Sidillà ens presenta un llibre per rescatar de l’oblit un dels elements que conformen el nostre patrimoni cultural, i el resultat és un llibre bellament il·lustrat per Marta R. Gustems, dedicat en aquest cas a un vell ofici que avui pràcticament només es manté viu a la Vall de la Vansa i al museu de les trementinaires de Tuixén, dedicat justament a Maria Majoral (1887-1976), que en fou la inspiradora. A més d’explicar l’origen històric dels remeis naturals i de l’ofici de trementinaire, amb un text breu i entenedor per als lectors més joves, el llibre presenta un interessant receptari casolà, molt ben exposat i ple de bons consells, perquè cadascú pugui, des de casa seva, preparar-se remeis tan senzills i benefactors com «l’oli de cop» per a qui s’ha donat un cop o el «xarop de saüc» per a la tos. Hi trobarem també el dibuix i les propietats d’unes poques plantes ben conegudes, com la farigola o el romaní, i la història de les plantes remeieres. Tot plegat conforma un petit i amè manual de ciències, a l’abast de qualsevol lector o lectora que mostri un mínim interès per la natura… i pels oficis que es perden. SALVADOR, Dolors Marta R. Gustems Edicions Sidillà