1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UioWcQ9SF3"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mascota/">Mascota</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mascota/embed/#?secret=UioWcQ9SF3" width="600" height="338" title="«Mascota» — Ibbycat" data-secret="UioWcQ9SF3" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-192068-8-6.jpg535800La Jam viu a Lucille, una ciutat idíl·lica on els monstres (entesos en un sentit ampli: les persones corruptes que administraven el govern, que feien mal a la gent…) han desaparegut gràcies a la tasca dels àngels, que ara estan al càrrec del govern i mantenen la pau. Quan la casualitat fa que un monstre pintat a un quadre per la seva mare prengui vida, la Jam s’haurà d’enfrontar a una veritat dolorosa: aquest monstre terrorífic i perillós, amb plomes i urpes, ha vingut a caçar un monstre humà que viu amagat al seu entorn càlid i segur, i que amenaça el seu amic Redemption. Qui és en realitat el monstre, el caçador o la presa? Akwaeke Emezi signa una novel·la juvenil poètica plena de metàfores, que fa una reflexió sobre la maldat i les seves formes. A mig camí entre el realisme i la fantasia, com a punts forts compta amb uns personatges potents, com la Jam, en Redemption i la mateixa Mascota. Els diàlegs tenen una aparença senzilla, però amaguen significats profunds; ara bé, de vegades costen una mica de llegir, ja que la Jam parla en llengua de signes i es barregen amb els diàlegs interns; fins que els lectors no s’hi habituen pot resultar confús. La mescla que s’ofereix entre la innocència de la Jam, que va descobrint la foscor existent en un món aparentment utòpic, i la duresa dels temes que tracta presenta un equilibri molt reeixit. La trama avança a bon ritme i pot agradar especialment als lectors que gaudeixen amb novel·les realistes; pot ser un repte per als lectors habituals de fantasia més clàssica, a qui d’entrada resultaria allunyada dels estàndards habituals, però també representa una oportunitat per conèixer nous camins en la fantasia, com va passar en el seu moment amb Ursula K. Le Guin. Indubtablement ben escrita i valenta, es pot afirmar que Mascota és una novel·la amb personalitat pròpia, que no replica històries ja llegides. D’altra banda, conté molts temes i aspectes literaris interessants que poden donar molt de joc a l’hora de compartir i mediar la lectura. Ha estat guardonada amb una gran quantitat de premis, com el de Millor Llibre de l’Any de School Library Journal, Stonewall o la revista Time, entre d’altres, i ha estat finalista al National Book Award en la categoria juvenil. Malauradament, està sent censurada en algunes biblioteques i escoles dels EUA pel fet de tenir una protagonista trans; com reflexiona la novel·la, els monstres tenen moltes cares, i aquesta n’és una. EMEZI, Akwaeke Octavi Gil Indòmita