1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dAu6nuGc4N"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/materia-daltea/">Matèria d’altea</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/materia-daltea/embed/#?secret=dAu6nuGc4N" width="600" height="338" title="«Matèria d’altea» — Ibbycat" data-secret="dAu6nuGc4N" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/LL30_Materia-dAltea-665x1024-1.jpg6651024Matèria de Bretanya és el nom genèric que rep l’imaginari mític (personatges i gestes dins d’un paisatge concret) associat a la figura del rei Artús o Artur. També es diu així una novel·la de Carmelina Sánchez-Cutillas (1921-2009), autora vinculada a Altea, comarca de la Marina Baixa. I Matèria d’Altea és la primera novel·la d’Irene Klein, on es glossa què se n’ha fet, d’un entorn i d’uns personatges, no pas sotmesos a dracs de set caps, sinó al monstre ben tangible de la massificació turística i de les seves conseqüències. La Joana no sols no es pot permetre les vacances del seu amic de l’ànima a l’institut, sinó que debuta en la precarietat laboral, com una Elionor del segle XXI, amb setze anys acabats de fer, en un càmping. La mare, la Neus, viu tiranitzada pel cronòmetre, que dictamina el minutatge exacte a dedicar a la vintena llarga d’habitacions de luxe que li toca netejar en la seva jornada laboral. Una jove guionista, fugint d’una ruptura sentimental, tot bussejant en els seus orígens, coincideix com a clienta de la Joana. Com qui no vol la cosa estableixen una certa complicitat, que les convertirà en cronistes del desencís, però també de la lluita per preservar la dignitat. El vehicle serà un documental. I aquest format és el que en certa mesura adopta la trama. Una història a estones elegíaca, però tractada amb contenció, i que traspua versemblança. L’única via d’escapament és la sororitat i la solució de continuïtat entre les dones que hi són (mare, filla, una companya de feina, la guionista) i les que no hi són (les avantpassades mortes). Els temes presents abasten la destrucció del patrimoni urbanístic, el malbaratament de recursos naturals, l’explotació (!) laboral per al personal que manté girant la roda de hàmster del turisme de masses… i com a càstig per un pecat original inèdit, l’expulsió orquestrada del paradís perdut. Sembra