1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="kDGfcM4pBD"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/memet/">Memet</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/memet/embed/#?secret=kDGfcM4pBD" width="600" height="338" title="«Memet» — Ibbycat" data-secret="kDGfcM4pBD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-124908-7-9.jpeg556689La Lucy és una nena anglosaxona, suposem que convalescent d’alguna malaltia –perquè és calba i du perruca–, que va de càmping amb la seva germana gran. Després d’ajudar a muntar la tenda, jugar amb la lot i descobrir les meravelles del terreny d’acampada, la Lucy bada, observa i juga amb un gos imaginari anomenat Memet, que de fet és una ampolla de plàstic. Al càmping participa, tímidament, en els jocs, baralles i aventures de dos nens que parlen llengües diferents a la seva, sense que les varietats lingüístiques siguin un problema. Un d’ells, en Roman, és un personatge complex, intuïm que força desatès, i que si bé al principi és cruel amb els amics, al final del relat, i amb l’ajut de la Lucy, es transforma. Memet és una història subtil d’amistat, un relat d’estiu i d’aventures on es barregen diferents tipus de famílies procedents de múltiples cultures i indrets. L’autora ens ofereix uns personatges que evolucionen i s’enfronten a pulsions primitives, amb un final esperançador, on s’insinua que tothom té el dret de transformar-se, canviar i evolucionar. Els pocs diàlegs són suficients per quedar captivats per aquests joves protagonistes. Després de les vacances queda el buit, el record d’uns instants i unes amistats que la majoria de vegades no tornaran mai. Aquest to queda també palès a través de les imatges vives i dinàmiques de Noémie Marsily, totes elaborades amb llapis de colors i amb un traç i una estètica que recorden la nostra infància. La disposició de les imatges és força variable i juga amb les convencions del còmic, de la novel·la gràfica i de l’àlbum il·lustrat. La complicitat entre l’escenarista i la il·lustradora és evident. Probablement, el fet de dialogar i treballar durant més d’un any ha ajudat a acabar de crear aquesta meravellosa peça, que, sense ser explícita, mostra tant. Un llibre indispensable abans de les vacances, guanyador de diversos premis, i que la jove editorial A Fin de Cuentos publica en diferents llengües de l’estat. CIELI, Isabella Daniel Cortés Noémie Marsily A Fin de Cuentos