1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5L6wJpIDRS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mentre-durin-les-espelmes/">Mentre durin les espelmes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mentre-durin-les-espelmes/embed/#?secret=5L6wJpIDRS" width="600" height="338" title="«Mentre durin les espelmes» — Ibbycat" data-secret="5L6wJpIDRS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-123441-0-3.jpg541800L’escriptor Josep Rodríguez i Ferrer ha conreat diversos gèneres literaris, com la novel·la, la poesia i el conte (Quatre contes de literatura, Bestiari a la japonesa i Poemes suprematistes – Senryus a Malèvitx). A la novel·la juvenil Mentre durin les espelmes ens explica la història d’amor entre en Víctor, un jove fantasma que viu al cementiri del Poblenou, i en Joel, un noi que viu al Barri Gòtic de Barcelona. Des de la primera trobada tots dos tenen la certesa que un misteriós vincle els uneix; al llarg de la novel·la aniran descobrint-lo, a mesura que el seu amor floreix i s’enfronten als reptes que presenta la relació amorosa entre un viu i un mort. Farcida de referències al manga, les sèries de fantasia i ciència-ficció i els superherois, l’acció se situa a diferents indrets de Barcelona, tot i que també es visita el delta de l’Ebre, lloc d’origen d’un dels protagonistes. És una novel·la interessant no només per l’encertada barreja de fantasia i realisme, sinó també per la naturalitat amb què es presenten uns protagonistes i una relació LGTBIQ; parlem del BL (boyslove), que tant èxit té, amb còmics com Heartstopper o diversos títols manga. Aquesta necessària (i demandada) línia sol ser escassa a la literatura juvenil catalana i realment trobem ben pocs autors catalans que l’hagin transitat (podem esmentar, per exemple, l’escriptor i il·lustrador Bernat Cormand, amb El cap als núvols, o l’escriptor i poeta Carles Rebassa amb Eren ells). Es troba a faltar, però, el desenvolupament dels personatges, a qui ens quedem amb ganes de conèixer més, a banda de saber gairebé al detall els seus gustos culturals. També es troben algunes incoherències relacionades amb el comportament dels personatges o amb les característiques incorpòries d’en Víctor, que fan trontollar una mica la trama i poden resultar un xic forçades (per exemple: en Joel convida en Víctor a viure amb ell quan quasi ni es coneixen? En Víctor travessa les persones i objectes, però l’aigua l’aguanta quan neda?). També hi ha algun moment en què els personatges es multipliquen i que resulta confús; malauradament, no hi ajuda la manca d’una correcció acurada del text, perquè trobem de manera força freqüent l’absència de guions per indicar els diàlegs, i a la inversa, apareixen guions de diàleg quan el diàleg és inexistent, cosa que dificulta la lectura i confon el lector. RODRÍGUEZ I FERRER, Josep Voliana