1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Ck3PkkAncZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mentrestant-a-la-terra/">Mentrestant, a la Terra…</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mentrestant-a-la-terra/embed/#?secret=Ck3PkkAncZ" width="600" height="338" title="«Mentrestant, a la Terra…» — Ibbycat" data-secret="Ck3PkkAncZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18762-36-9.jpg669800Que Oliver Jeffers ha estat tocat amb la vareta màgica de la genialitat és un fet; també ho és que això no és cert i que, sense romanticisme, ho ha aconseguit a base de feina i constància. I també gràcies a un bagatge que el porta a construir històries rodones amb un art propi i personal tan admirat com replicat. I és que l’autor nord-irlandès va trobar una fórmula fresca on la il·lustració i la tipografia formen un cos unitari reinventant-se i evolucionant constantment dintre del seu propi llenguatge. El polifacètic autor, a més, té un sentit i una visió impecable a l’hora de situar una obra dintre de la indústria i el mercat, i ha fet nombroses campanyes de vídeo posicionant-se a les xarxes d’una manera pedagògica i mercantil alhora. Mentrestant, a la Terra… forma part del corpus personal de l’artista, juntament amb els llibres Som aquí o Què construirem, on existeix una constant sobre com viure i com afrontar el futur, passant per establir les bases de l’existència humana des d’una visió realista, però amb una intenció metafísica que intenti donar sentit a tot plegat en convivència sense que prenguem mal. Una de les millors coses que passa en aquest àlbum és que va d’allò més local a l’universal. I és que un conflicte com el d’Irlanda del Nord li serveix per explicar la constant incomunicació, avarícia i violència entre els humans en la quotidianitat de dos germans que es barallen per nimietats com un minúscul espai al cotxe. Com pot la humanitat trobar la pau si en coses insignificants n’és incapaç? El pare dels infants, armat de paciència, els prepara un viatge pel temps per agafar perspectiva i demostrar que no som més que un puntet diminut en l’univers i que potser no paga la pena aniquilar-nos constantment. El viatge no és un altre que visitar tots els planetes del sistema solar a 59,54 quilòmetres per hora. A aquesta velocitat es calculen els anys que es trigaria a arribar a cada destí, i el pare aprofita per explicar breument què passava a la Terra, sobretot conflictes, feia tants anys. Totes les societats del món s’han barallat per la propietat d’un tros de terra. La narrativa és força repetitiva, però gràcies a l’enginy i humor particular de l’autor el lector espera veure una nova situació i com està solucionada. Cal dir que aquest llibre és una baula més del projecte científic i artístic Our Place in Space, que s’ha pogut experimentar en alguns llocs del Regne Unit, començant per Belfast. Aquí podeu conèixer tot el projecte de la mà del mateix Jeffers i l’astrofísic Stephen Smartt, que, per cert, va fer els càlculs de la distància als planetes amb el cotxe. En aquesta edició desapareix la sobrecoberta de l’original, però convé destacar la cura de l’edició d’Andana Editorial i la qualitat en tots els processos del llibre. JEFFERS, Oliver Anna Llisterri Oliver Jeffers Andana Editorial