1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="pXhYBYCbfj"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mes-o-menys-jo/">Més o menys jo</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mes-o-menys-jo/embed/#?secret=pXhYBYCbfj" width="600" height="338" title="«Més o menys jo» — Ibbycat" data-secret="pXhYBYCbfj" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-941857-6-2.jpg462800Una obra originalíssima, fluida, on l’autor/interlocutor ens porta allà on vol. La història té a veure amb una família peculiar, vista a través dels ulls i sobretot a través del llenguatge (sorprenent, carregat de sentits, on res no és sobrer) del seu membre més jove. En Marc és un adolescent que conviu, a estones, amb la mare; el pare, a qui li falta una cama; la germana, exanorèctica emancipada (i la seva parella); l’avi, i el record d’un oncle mort en circumstàncies tràgiques. Els personatges entreteixeixen una xarxa complexa que inclou el que fan, el que diuen i també el que callen. En Marc supleix els silencis amb el seu discurs dens i fluid alhora, i ens fa partícips, per exemple, de les cartes que la mare deixa a la paret del cementiri a l’abast del germà que hi està enterrat. A mesura que creix, el noi s’identifica amb l’oncle absent, un artista fallit, i potser això explica que les paraules del mateix narrador agafin literalment unes accepcions sorprenents. D’això, al llibre, n’hi ha exemples a grapats, de manera que el lector de seguida es veu seduït: no sols espera el què s’hi dirà, sinó que s’admira del com s’hi dirà. Es fa difícil, per espai i per la qualitat i la quantitat de troballes lingüístiques, de seleccionar-ne exemples. Tan sols en triem un: “Al pare li presentes una reflexió de la mida d’un test i t’hi sembra una idea” (pàgina 85). La identificació amb l’oncle esdevé metamorfosi, alhora que es desvela un fet terrible. I en acabat ens queda el desig, si mai tornéssim a l’adolescència, de veure-ho tot amb els ulls d’en Marc i d’explicar la realitat amb les frases que només ell construeix. Una novel·la excel·lent, i encara més: una veu, la d’en Duran, a tenir en compte a partir d’ara. DURAN, Miquel La Galera