1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="rz4Ra8Q7lp"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mhan-canviat-lavi/">M’han canviat l’avi</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mhan-canviat-lavi/embed/#?secret=rz4Ra8Q7lp" width="600" height="338" title="«M’han canviat l’avi» — Ibbycat" data-secret="rz4Ra8Q7lp" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-246-2098-4.jpg140140Premi Comte Kurt 2005 Aquest conte tracta de com la força de l’amor pot millorar la personalitat, mentre reivindica que el fenomen es produeix a qualsevol edat. Per això, contraposa dues parelles: la de dos infants i la dels seus avis, en una estructura circular que s’obre amb els infants i es tanca amb els avis. Entremig, s’explica l’evolució de l’avi sorrut del nen-narrador en l’avi simpàtic, fins a la resolució de l’enigma. La gràcia és la interpretació que fa la parella infantil de la transformació: els «nous» avis són uns impostors i llurs «néts» se’n fan còmplices. D’aquesta manera s’hi introdueix misteri i se n’augmenta l’interès. La línia clara, característica de Francesc Rovira, de la vida quotidiana es combina amb la tècnica del collage per indicar el malhumor de l’avi, i l’explosió de colors que emmarquen la felicitat al final. El text, en lletra lligada i construït amb frases breus, ocupa la part esquerra, mentre que a la dreta apareix la il·lustració, oferint una bona simbiosi entre ambdues. Un conte equilibrat, interessant, simpàtic i, per postres, amb un missatge reconfortant. DÍAZ, Chus. Francesc Rovira La Galera