1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="f6EuTxF4ks"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mhe-deixat-lesmorzar-a-casa/">M’he deixat l’esmorzar a casa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mhe-deixat-lesmorzar-a-casa/embed/#?secret=f6EuTxF4ks" width="600" height="338" title="«M’he deixat l’esmorzar a casa» — Ibbycat" data-secret="f6EuTxF4ks" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-19659-48-4.jpg507800L’Abel és un nen que passa grans dificultats a casa: els seus pares no tenen feina i no poden oferir-li més que un àpat al dia si les coses van bé. A l’Abel, un nen amb un cor que no li cap al cos, aquesta circumstància li crea molta tensió a l’escola, on amaga, amb mentides, la gana que passa fins que no arriba l’hora de dinar, el seu principal àpat del dia. Però un dia una sorpresa l’espera dins la motxilla: un entrepà de pernil per esmorzar que l’Abel no entén d’on ha aparegut. A partir d’aquí l’Abel aplica l’apofènia per intentar escatir d’on i com apareix aquell regal inesperat. Ho aconseguirà?  Albert López Vivancos (Badalona, 1965), actor, dramaturg i director teatral, és una mica Rousseau: l’infant és bo per naturalesa, i això ho porta a extrems fins i tot insospitats, o si més no poc habituals en la naturalesa humana —només cal llegir l’escena amb el Ricard, que acusa injustificadament l’Abel d’haver-li robat els dònuts, i la reacció de l’Abel davant de la falsa acusació—, que en alguns moments es porten a límits de bonhomia inhabituals. I aquí és on la història agafa un to inversemblant quan, en la segona part del llibre, l’Abel i els seus amics participen en els jocs organitzats a l’escola amb motiu de la festa de pijames.  La història ens ofereix un final obert, amb diferents fils per lligar, que deixen un regust d’obra inacabada, amb elements solts a tenir en compte de cara als lectors primerencs a qui va dirigida. A més, en les darreres pàgines del llibre, on es concreta el missatge general, es frega l’alliçonament de la mà d’una misteriosa figura amb frases com: «I la vostra resposta al darrer dels enigmes no podia ser millor: compartir». Quan hem de fer proselitisme a partir de la literatura infantil potser és que creiem que no hem deixat prou clar el que el text transmet? La ratlla entre l’adoctrinament i la literatura pot ser molt fina, però hem d’estar atents, perquè amb uns missatges tan clars potser estem acontentant els adults, però matem els joves lectors?  LÓPEZ VIVANCOS, Albert Roger Zanni Animallibres