1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vbWZqzs2Lv"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mia-i-les-papallones/">Mia i les papallones</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mia-i-les-papallones/embed/#?secret=vbWZqzs2Lv" width="600" height="338" title="«Mia i les papallones» — Ibbycat" data-secret="vbWZqzs2Lv" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-936599-4-3.jpg140140Conte sobre la vida en el món rural, des d’una visió idíl·lica, sense al·lusions a la duresa de l’activitat pagesa, o als inconvenients de la ciutat, reduïda aquesta només a la diversió del mercat, ja que està pensat per explicar-lo als infants abans d’anar a dormir «perquè tinguin un son màgic i feliç». Amb tot, la transició de la vida al camp cap als somnis resulta una mica forçada. Escrit en prosa rimada, remet a la tradició anglosaxona de les nursery rimes. Les il·lustracions, acolorides amb aquarel·les, resulten una mica primàries (per exemple, hi manca la perspectiva), segurament de forma voluntària, per fer-se més properes als més petits. A través del mocador al cap de la mare, o del carro com a mitjà de transport, reflecteixen un passat que els deurà resultar molt llunyà, gairebé exòtic, ja que no en tenen cap referència. Potser està adreçat a la nostàlgia dels pares o els avis, que són els qui han d’explicar-lo. ROCA, Caterina. Roure de can Roca