<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Million reasons - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="cRQAY6CgxV"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/million-reasons/"&gt;Million reasons&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/million-reasons/embed/#?secret=cRQAY6CgxV" width="600" height="338" title="&#xAB;Million reasons&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="cRQAY6CgxV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-191503-94.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>250</thumbnail_width><thumbnail_height>380</thumbnail_height><description>En aquesta novel&middot;la juvenil rom&agrave;ntica ambientada a Miami Beach es narra la hist&ograve;ria d&rsquo;amor i les desavinences constants entre la Jody, una noia que comen&ccedil;a el curs a un nou institut, i en Cameron, descrit com &laquo;el guaperes que t&eacute; molt mal car&agrave;cter&raquo;. La novel&middot;la est&agrave; amanida amb petites subtrames d&rsquo;amistats tra&iuml;des i la justificaci&oacute; en forma de passat tr&agrave;gic del comportament del protagonista mascul&iacute;, seguint el patr&oacute; &laquo;hate to love&raquo;&nbsp;de personatges que passen de l&rsquo;odi a l&rsquo;amor. La m&uacute;sica pop &eacute;s present en diversos moments: en un llistat de can&ccedil;ons inicial, en el nom dels cap&iacute;tols i en el mateix t&iacute;tol de la novel&middot;la, que pertany a una can&ccedil;&oacute; de Lady Gaga. Sempre &eacute;s lloable que una jove autora catalana publiqui una obra, i m&eacute;s encara quan parlem d&rsquo;un g&egrave;nere amb molta demanda i sovint desprestigiat. Ara b&eacute;, en aquest cas el que s&rsquo;ofereix &eacute;s, per una banda, una imitaci&oacute; poc original de les novel&middot;les juvenils rom&agrave;ntiques estatunidenques (farcida dels t&ograve;pics culturals propis), i per l&rsquo;altra, amb un text poc reeixit quant a forma; la car&egrave;ncia d&rsquo;estructura interna, el ritme mon&ograve;ton i les f&oacute;rmules repetitives quant a contingut i forma (per exemple, els problemes entre els protagonistes segueixen sempre el mateix patr&oacute;; l&rsquo;expressi&oacute; &laquo;posar els ulls en blanc&raquo; &eacute;s emprada exhaustivament). Potser t&eacute; a veure amb aix&ograve; el format original de l&rsquo;obra, escrita a la plataforma Wattpad quan l&rsquo;autora tot just tenia quinze anys; en aquest sentit, t&eacute; m&egrave;rit haver escrit una novel&middot;la tan extensa (i que forma part d&rsquo;una trilogia). Quant a la construcci&oacute; de personatges, s&oacute;n plans i estereotipats, i en alguns moments fins i tot incoherents (posem per cas l&rsquo;animadora Candice, que passa abruptament d&rsquo;un comportament a l&rsquo;oposat). Especialment preocupant &eacute;s la reproducci&oacute; de comportaments masculins masclistes i la seva acceptaci&oacute; per part de la protagonista femenina, que no nom&eacute;s ho tolera, &eacute;s que a m&eacute;s es veu atreta per un protagonista que la menyst&eacute; i la maltracta cont&iacute;nuament. Tot i algun cop d&rsquo;efecte pretesament &laquo;feminista&raquo; que la diferencia lleugerament de novel&middot;les obertament masclistes com After, la novel&middot;la acaba perpetuant la idea que en una relaci&oacute; amorosa els insults, la gelosia i les baralles cont&iacute;nues s&oacute;n normals i el comportament violent i dominant mascul&iacute; &eacute;s una cosa desitjable. Quant a la maquetaci&oacute;, tot i una tipografia correcta i un interlineat adequat, presenta uns marges laterals insuficients, cosa que dona com a resultat una taca de text deformada en el moment de la lectura. ESP&#xCD;GOL, Judith  Fanbooks</description></oembed>
