1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="807vasrQbf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/missatges-galactics/">Missatges galàctics.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/missatges-galactics/embed/#?secret=807vasrQbf" width="600" height="338" title="«Missatges galàctics.» — Ibbycat" data-secret="807vasrQbf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1203-9.jpg140140En Xavi té vuit anys i és un cap inquiet que tot el dia barrina idees. La darrera és escriure cartes a éssers d’altres galàxies. Cada nit disposa una pissarra al balcó amb un missatge. I el més sorprenent és que hi rep res-postes. Això li provoca un delit per saber coses sobre l’univers, sobre si hi ha vida als altres planetes… Les respostes, però, no li aclareixen els dubtes. Els galàctics, que vénen de Megapilar, més aviat volen informació sobre la seva germana Natàlia, amb la qual manté força picabaralles. Tot i que ell ja s’imagina viatjant cap a l’espai, el darrer missatge li revela que Megapilar no és tan lluny com s’imaginava… Novel·la d’estil molt dinàmic, amb un punt d’intriga permanent i tocs d’humor, bon ritme i fàcil de llegir. Les il·lustracions, de caire modern i agosarat, interpreten bé l’argument. LOZANO CARBAYO, Pilar. Teresa Martí. Barcanova.