1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hLdHfazVVA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/monky/">Monky</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/monky/embed/#?secret=hLdHfazVVA" width="600" height="338" title="«Monky» — Ibbycat" data-secret="hLdHfazVVA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-94291-9-4.jpg220281Els llibres sense paraules constitueixen una categoria especial dels àlbums. Ekaré té l’encert de reeditar aquest clàssic, que Dieter Schubert va dibuixar el 1986 i que demostra d’una manera senzilla i exemplar com es pot explicar una història relativament complexa sense text. La peça és idònia per a la lectura de continguts dels que encara tenen dificultats per llegir oracions llargues. A través de les imatges, una persona petita, de les que encara poden anar amunt i avall amb peluixos o ninots de drap, pot comprendre i reproduir una narració detallada. Monky revisita l’argument de la joguina perduda, que ja fa servir Andersen el 1838 en el conte El soldat de plom, o Michael Ende, el 1978, amb el conte El petit titella, magistralment interpretat pel dibuixant toledà Alfonso Ruano el 2001. L’argument ha estat llargament explotat per Disney-Pixar amb la seva sèrie Toy story, des de 1995. En aquest cas, com en la narració d’Ende, el ninot perdut no és un personatge animat, no té més vida que la que li dóna l’empatia del lector. Monky només es pot defensar de la seva desgràcia amb el seu somriure immutable, que roman estoicament en el seu rostre de ninot mentre li van passant peripècies cada cop més greus, que l’allunyen del món i del seu petit amic. Les pàgines de dues, tres o quatre vinyetes marquen un ritme temperat per l’alternança amb grans vinyetes descriptives, que serveixen per alentir l’acció, per llegir moltes coses en una sola imatge. Humor, tendresa, crueltat, una mica de por i un desenllaç esperat. SCHUBERT, Dieter Ekaré