1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="iDcfYBoDFn"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/musclos-per-sopar/">Musclos per sopar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/musclos-per-sopar/embed/#?secret=iDcfYBoDFn" width="600" height="338" title="«Musclos per sopar» — Ibbycat" data-secret="iDcfYBoDFn" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-3074-4.jpg140140Quina mena de persona s’ha de ser perquè un dia no arribis a sopar i la teva família s’atreveixi a exterioritzar que no cal que tornis? La resposta no és gens simple: som com som perquè som el resultat de la interacció de molts factors i de la nostra pròpia voluntat. Birgit Vanderbeke, en aquesta obra editada el 1992 per l’Editorial Salamandra i ara recuperada per La Galera, ens presenta, narrada en primera persona per una nena, en quina situació anímica es troben la mare i els dos fills d’una família que viu al Berlín occidental després de sortir de l’antiga Alemanya de l’Est, i en la qual el pare, un vespre, no torna d’un viatge, tal com estava previst. Aquest monòleg que situa el lector en una atmosfera gairebé claustrofòbica i en una època històrica concreta, està narrat amb veu infantil no exempta de tendresa i d’una fina ironia. Tot i que en pocs anys els valors morals i les normes de comportament han evolucionat molt, aquest llibre no ha perdut vigència i el lector hi trobarà, plantejats amb sensibilitat, elements que l’ajudaran a entendre moltes coses. Si no fos perquè aquí no obliguem ningú a res, diríem que és de lectura obligatòria. Excel·lent. VANDERBEKE, Birgit La Galera