1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="FQrKmVDEMr"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/n-de-nestor/">N, de Néstor.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/n-de-nestor/embed/#?secret=FQrKmVDEMr" width="600" height="338" title="«N, de Néstor.» — Ibbycat" data-secret="FQrKmVDEMr" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1392-2.jpg140140Antaviana Jove, la col·lecció insígnia de l’editorial Barcanova per a joves, ha publicat algunes obres recents de novel·la policíaca, fet força inusual en el nostre àmbit literari. En aquest cas, Xavier Vernetta ens presenta una interessant obra de tripijocs policíacs on, com Déu mana, ningú no és el que aparenta o, com deia aquell, l’assassí sempre és el xofer (oi?). La trama, que en un principi és formada per un mosaic de personatges, a l’inici avança amb arítmies però, a poc a poc, va accelerant fins a arribar a una bona velocitat de creuer que enganxa el lector. És lloable la voluntat de l’autor de no utilitzar protagonistes juvenils o llenguatge in-fantilitzat pensant que els lectors joves són immadurs, literàriament parlant. Tant de bo tots els escriptoris fossin tan honrats amb ells mateixos i amb els seus lectors. Tot i això, no ens deixarem de reivindicar la recuperació d’una col·lecció policíaca per a joves lectors, i de deixar de banda tantes col·leccions afeccionades als canvis de colors de les cobertes. VERNETTA, Xavier. Barcanova