1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WmqSMaxzwY"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/naufrag/">Nàufrag.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/naufrag/embed/#?secret=WmqSMaxzwY" width="600" height="338" title="«Nàufrag.» — Ibbycat" data-secret="WmqSMaxzwY" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1792-8.jpg140140Joan de Déu Prats és un autor habitual dins el panorama de la LIJ. És per això que no ens sorprèn que s’hagi atrevit amb el premi Barcanova, del qual aquesta novel·la ha estat guardonada amb el segon premi. Aquesta vegada l’autor ens situa en una illa exòtica, Sawu, convertida en un gran abocador. El conflicte esclata amb la proximitat de la renovació del permís per abocar més porqueria en terres que havien estat propietat dels Sungkali. Una situació on tindran un paper important un nàufrag, que no recorda ni tan sols el seu nom, i un vell. La novel·la, estructurada a partir de capítols molt curts que van fent salts temporals on transcorren dues històries en paral·lel, aposta per un lector madur i amb voluntat de ser una crida al compromís amb la natura. Un missatge molt present en un final precipitat que deixa massa portes obertes. Perquè, on és el dragó de Komodo? I el dolent Geldo, es queda tan tranquil davant la pèrdua del seu lucratiu negoci? Un trencaclosques al qual s’han posat molt bé els marges, però que al final en sobren i en manquen peces. PRATS, Joan de Déu. Barcanova