1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IPnrsSXUEY"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nen-canibal/">Nen caníbal</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nen-canibal/embed/#?secret=IPnrsSXUEY" width="600" height="338" title="«Nen caníbal» — Ibbycat" data-secret="IPnrsSXUEY" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18-82159-2.jpeg613800«Jo soc un nen caníbal, / més bo que un tros de pa. / Només tinc una pega: / no paro de menjar.» Així es presenta el protagonista d’aquest àlbum il·lustrat, que ens explica com es viu en una tribu on els problemes s’arreglen a taula i on tothom es pot convertir en objectiu de la gana voraç dels seus integrants: fins i tot la pròpia mare! Fran Pintadera i Guridi confegeixen un bon tàndem per donar forma a aquesta història divertida i irreverent. El text en vers, inspirat en la cançó homònima del músic i humorista cubà Virulo, imprimeix un ritme àgil a la història, que augmenta d’intensitat a mesura que el lector va coneixent fins on pot arribar l’apetit dels personatges. Cal destacar la subtilitat a l’hora de narrar i la bona feina d’adaptació del traductor. El sentit de l’humor es palpa tothora en el joc entre les paraules i la interpretació de l’il·lustrador, que arrodoneix amb gràcia i enginy el missatge, sense estalviar detalls canibalescos i referències ben humanes. Mitjançant uns dibuixos sobris en escala de grisos, retrata uns personatges grotescos, foscos i peluts. Aquí rau la gràcia principal del llibre, el contrast entre la ferotgia de les imatges i la naturalitat i frescor amb què se’ns narren els seus actes. Una història divertida i transgressora que farà les delícies de petits i grans, perquè s’acosta al lector buscant la complicitat i el somriure des del costat més salvatge (i alhora tan humà). PINTADERA, Fran Pere Comellas Guridi Takatuka