1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WHTMdKCDqq"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ni-somiar-ho/">Ni somiar-ho</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ni-somiar-ho/embed/#?secret=WHTMdKCDqq" width="600" height="338" title="«Ni somiar-ho» — Ibbycat" data-secret="WHTMdKCDqq" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-811-7.jpg686800He de començar amb la confessió que aquesta no serà una valoració del tot objectiva. Beatrice Alemagna és una de les il·lustradores que més m’agrada, una fascinació que dificulta acostar-se a l’àlbum amb la distància que demana una bona crítica. Amb tot, resulta bastant inqüestionable afirmar que, amb Ni somiar-ho, Alemagna torna a demostrar per què mereix estar en el pòdium de la LIJ internacional. Pasqualina, la protagonista, és un ratpenat de tres anys i ales peludes que destaca cromàticament per les seves atrevides ales rosa fosforescent, una taca de color que s’ha convertit en un motiu plàstic recurrent a les darreres obres de la il·lustradora. Tot i l’esgarrifança que provoca aquest mamífer i allunyant-se de qualsevol atribució malèfica, en l’àlbum és un simpàtic i entranyable personatge que forma part d’una història francament divertida al voltant d’un moment tan complicat com és el primer dia d’escola. Pasqualina, de fet, es manté bastant ferma en la seva decisió: a escola, ni somiar-ho, però els pares, és clar, no en comparteixen l’opinió. Ara bé, el que passarà a continuació serà del tot inesperat (excepte els plors a la filera d’entrada a l’escola, això es veia venir). Alemagna demostra de nou el domini del llenguatge de l’àlbum i l’adapta al que vol explicar, per això tria les paraules precises i juga amb la doble pàgina i l’encadenament narratiu d’altres escenes més petites. Ni somiar-ho presenta alhora una edició acurada, amb unes guardes que mostren una galeria de comportaments infantils protagonitzats per la Pasqualina que ens introdueixen en l’atmosfera del relat, una portadella exquisida i una tipografia que alterna les mesures en funció dels diàlegs i la narració. Un àlbum, en definitiva, al qual és difícil posar cap objecció i que es llegeix amb un somriure permanent de cap a cap. ALEMAGNA, Beatrice Beatrice Alemagna Combel