1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/Ni un ni gos. - Ibbycatrich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="2QChDV5ucW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ni-un-ni-gos/">Ni un ni gos.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ni-un-ni-gos/embed/#?secret=2QChDV5ucW" width="600" height="338" title="«Ni un ni gos.» — Ibbycat" data-secret="2QChDV5ucW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script>
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
</script>
https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84–474–1110–9.jpg140140Una mare que se’n va al poble, una cangur estranya, un gos amb gustos pareguts als de la mare i un nen orfe. Amb aquests ingredients s’inicia una narració provocada per la sospita que la cangur no és qui diu ser i amb l’enyorança de la mare absent. Tot i que la narració és correcta i la lectura és amena, hi ha una sèrie de fets que no fan creïble la història, i és que tota narració ha de crear un món possible amb unes regles que moblen l’espai inventat de la ficció, i aquestes regles s’han d’acomplir perquè siga versemblant, si no la narració trontolla. Potser aquesta carència ve donada pel tipus de narrador: una tercera persona que, tot i que focalitza els fets des de l’òptica del nen, deixa veure una part suficient de la realitat per entendre que alguna cosa d’aquell relat no acaba de casar. ARTIGA, Marina; PÉREZ, Marta. Subi. Cadí.