1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="nPUPoeJo8c"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ningu-no-es-perfecte/">Ningú no és perfecte</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ningu-no-es-perfecte/embed/#?secret=nPUPoeJo8c" width="600" height="338" title="«Ningú no és perfecte» — Ibbycat" data-secret="nPUPoeJo8c" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18-65011-6.jpeg546800La pàgina que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) dedica a la prolífica autora valenciana Gemma Pasqual en diu: «ha produït una obra per a nois i noies on destaquen el compromís social, els temes d’actualitat i els problemes quotidians dels joves, sempre des d’una perspectiva pedagògica i amb abundants referències literàries i cinematogràfiques», i efectivament aquest podria ser un bon resum dels mèrits i demèrits de Ningú no és perfecte. La novel·la explica la història de l’adolescent Marc i els seus amics –Carme, una noia gitana, i Tao, un noi d’origen xinès–, que viuen en un barri molt humil. En Marc, com el seu difunt pare, és una promesa del futbol, però ell en realitat vol dissenyar roba genderless (això seria l’obsolet unisex?). Els acompanyen dos vells que catalitzen bona part de l’acció: la veïna Angeleta, amb tanta obertura de mires com penúries econòmiques, i l’avi d’en Marc, retrògrad però amb bon cor. Més enllà del pes simbòlic d’alguns dels personatges –la gitana feminista, el xinès pencaire–, resulta interessant com també s’equivoquen, dubten i fins i tot incorren en il·legalitats. Hi ha diversos conflictes que fan avançar la novel·la: el desig d’en Marc de dur la faldilla que ha dissenyat, cosa que li posa gairebé tot el seu entorn en contra; el desnonament que pesa sobre l’Angeleta, o el risc que una empresa privada se’ls quedi el camp de futbol, espai de cohesió del barri. Pasqual té vora una trentena d’obres a l’esquena, i l’ofici és evident en la fluïdesa de l’acció, l’argument ben travat, la descripció vívida de llocs i personatges i la riquesa del llenguatge. Tanmateix, en aquest darrer aspecte en ocasions és evident la recerca d’una sonoritat més poètica o emotiva, amb resultats un xic tòpics o ensucrats com ara: «al grup de whatsapp encara hi havia l’Angeleta, d’on no marxaria mai, com tampoc dels seus cors». El web de l’AELC destaca la «perspectiva pedagògica» de l’obra de Pasqual, i Ningú no és perfecte en traspua per totes les pàgines: els beneficis de la multiculturalitat, la necessitat de perseguir els somnis, la tirania dels rols de gènere o la importància de la solidaritat són només alguns dels valors que l’autora vol promoure amb la novel·la, en ocasions d’una manera massa alliçonadora. El títol del llibre prové de la pel·lícula homònima de 1959 (en la traducció catalana), que els nois miren un dia a casa plegats. En Marc s’hi torna a referir al final de la novel·la, inspirat en el darrer diàleg d’aquest clàssic de Billy Wilder. Malgrat l’encert de vincular les dues obres, la presència del film a la novel·la és tan subtil que és possible que la connexió passi desapercebuda per a la majoria de lectors adolescents, probablement també desconeixedors de la pel·lícula. PASQUAL I ESCRIVÀ, Gemma Cachetejack Grup Promotor Santillana