1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="z9jE3q1gGY"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nit-dencanteris/">Nit d’encanteris</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nit-dencanteris/embed/#?secret=z9jE3q1gGY" width="600" height="338" title="«Nit d’encanteris» — Ibbycat" data-secret="z9jE3q1gGY" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-13-58420-1.jpg252397L’acció dramàtica d’aquesta peça teatral és ben senzilla: dos germans, Tina i Pau, volen assistir a l’assemblea de la Comunitat del Mal, en què dues bruixes, la Mala Baldraga i la Bruixa Maduixa, i el bruixot Pebrot hauran de demostrar a la Bruixa Major quina ha estat la malifeta més grossa que han fet. Qui guanyi optarà a la beca de sis mesos que el Consell de la Maldat ha convocat per millorar l’art de la bruixeria. L’assemblea ha estat convocada a mitjanit. És així com Pau i Tina, el primer poruc i la segona més valenta, aconsegueixen assistir, després de sortir de casa sense el permís dels seus iaios, a la reunió sota els efectes del romer, que els fa invisibles als ulls de les bruixes i el bruixot. Després d’explicar aquests personatges fantàstics les seves dolenteries, que no ho són tant, l’efecte del romer s’esgota i tots dos vailets són descoberts per la Comunitat del Mal, que els vol convertir en formigues. És llavors quan el cor de la Maga Baldraga i la Bruixa Maduixa, així com del Bruixot Pebrot, s’entendreix pels nens, que prometen no explicar res del que han vist. La Bruixa Major els fa un encanteri i Pau i Tina tornen al seu llit com si res hagués passat. Els diàlegs són senzills i dinàmics, fet que afavoreix la creació d’un ritme àgil i l’ús d’un lèxic comprensible pels lectors. Hi trobarem paraules que són pròpies del valencià: granera, ausades, per exemple. Només un però al final un xic ensucrat d’aquesta obra, que sembla resolta d’una manera ràpida gràcies a un canvi brusc d’actitud que no acabem d’entendre en el personatge de la Bruixa Major. Finalment, destacarem que les il·lustracions en blanc i negre, a càrrec de Toni Cabo, mostren les maneres de ser i comportar-se de cada personatge. BROSETA, Teresa Toni Cabo Bromera