1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hgAL9oL8gZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-goseu-ensinistrar-el-meu-drac/">No goseu ensinistrar el meu drac</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-goseu-ensinistrar-el-meu-drac/embed/#?secret=hgAL9oL8gZ" width="600" height="338" title="«No goseu ensinistrar el meu drac» — Ibbycat" data-secret="hgAL9oL8gZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Nogoseuensinistrarelmeudrac-900x1400.png9001400Normal? Què és normal? Aquest és el gran tema de la novel·la de Cinta Arasa. La Constança és una nena que sovint se sent diferent dels altres, fins i tot el seu nom ja s’allunya d’allò que podríem considerar normal, i que, arran d’uns fets, intenta ser normal. Al seu voltant hi ha una àvia força peculiar, un amic que tampoc acaba d’encaixar en allò que s’espera d’ell i un drac que l’acompanya al llarg de la història. El títol No goseu ensinistrar el meu drac fa pensar en una aventura fantàstica, però aviat descobrim que es tracta sobretot d’una excusa per parlar de la normalitat, de la diferència i de la pressió que sent la protagonista per encaixar socialment. De fet, el pes de la novel·la recau molt més en aquesta reflexió que no pas en els esdeveniments que s’hi expliquen. La paraula «normal» es repeteix una vegada i una altra fins a convertir-se en una obsessió. En aquest sentit, el drac funciona com una metàfora de tot allò que la Constança té d’especial. Des de l’inici resulta fàcil intuir cap on evolucionarà la història: la protagonista intentarà canviar per adaptar-se a allò que els altres consideren normal, però aviat descobrirà que aquest canvi no la fa sentir bé amb ella mateixa. De fet, és quan ho intenta que deixa de sentir-se còmoda i el seu entorn, que l’estimava tal com era, comença a relacionar-se amb ella d’una altra manera. El final, però, és força previsible i confirma allò que el lector ja s’esperava. També apareixen algunes notes al peu de pàgina que pretenen complementar la narració, però que, més que aportar, interrompen el relat. Les il·lustracions de Zuzanna Celej acompanyen la lectura i reflecteixen els canvis emocionals de la protagonista, especialment a través de l’ús del color, i destaquen sobretot a les darreres pàgines, on acompanyen visualment el desenllaç. Un llibre que s’afegeix a la llarga llista d’obres que tracten el tema de la diferència i que obliga els lectors a qüestionar-se què és normal i qui decideix què ho és. Tot i que la reflexió és interessant, la insistència en el missatge i una trama previsible des de l’inici li resten força. Cinta Arasa Zuzanna Celej Animallibres