1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="jDmLRlnCzc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-ho-expliquis-a-ningu/">No ho expliquis a ningú</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-ho-expliquis-a-ningu/embed/#?secret=jDmLRlnCzc" width="600" height="338" title="«No ho expliquis a ningú» — Ibbycat" data-secret="jDmLRlnCzc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-3218-3.jpg140140La Cloe fa un curiós encàrrec al seu amic Ferran: durant uns dies, ha de tenir cura d’un ou. Bé, i també d’una tortuga, però mentre que l’animal no suposa cap maldecap per al nen, l’ou el fa a anar de corcoll. De retruc, la normalitat de la casa i de la peculiar família, composta pel Ferran, l’àvia, que ensenya la mare a jugar a escacs, i la Nas-de-mocs, la germana petita, també es veu alterada. Els malentesos i les confusions se succeeixen i l’autora sap dotar el text d’una agilitat que va en paral·lel a l’anar i venir del Ferran, superat per l’estranyesa de l’encàrrec i les situacions que se’n deriven. La narració, en tercera persona, està amanida amb els pensaments i raonaments del nen, que, o bé s’insereixen en la narració, o es representen mitjançant globus de text o il·lustrats. El pes del component plàstic és determinat no només per la quota d’espai que ocupen les il·lustracions, sinó també pel cromatisme encès, per la definició del dibuix i per un detallisme que transmet força informació. Una lectura entretinguda, amb un protagonista responsable fins a l’excés i uns acompanyants particularíssims. BLANCH, Teresa J. Á. Labari Barcanova