1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="l76kHHK8CY"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-preguntis-qui-soc/">No preguntis qui sóc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-preguntis-qui-soc/embed/#?secret=l76kHHK8CY" width="600" height="338" title="«No preguntis qui sóc» — Ibbycat" data-secret="l76kHHK8CY" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-5218-0.jpg140140Premi Joaquim Ruyra 2013 Tot comença quan en Pol, un adolescent tímid, alt i escardalenc, queda pres de la Marzena, una noia que ha sobreviscut a un intent de violació. En Pol, però, és un portador, un humà amb unes capacitats sobrenaturals d’acollir aquells esperits que no han volgut marxar i que es prenen de lloguer el cos d’un altre robant-li, fins i tot, la voluntat. És per això que l’esperit d’en Janko, delerós per venjar el rebuig de la Marzena que el portà a l’intent de violació, pren el cos d’en Pol i surt a la caça de la seva presa. La història, narrada en diferents plans –la història d’en Pol, la de la Marzena, la d’en Janko o la de la incrèdula Iris, la directora del centre d’acollida on viu en Pol–, avança a bon ritme tot convergint en una autèntica sessió d’espiritisme al més pur estil Carrie, el film de Brian de Palma. Santos ens ofereix una història potent, que es tensiona en la justa mesura a mesura que avança, que agafa el lector i l’atrau cap a un tema que, jugant amb les incredulitats pròpies del pensament racional que avui en dia ho envaeix tot, posa en dubte els nostres principis. Un premi ben merescut. SANTOS, Care La Galera