1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Tym5KPNXCW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-surtis-de-nit/">No surtis de nit</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/no-surtis-de-nit/embed/#?secret=Tym5KPNXCW" width="600" height="338" title="«No surtis de nit» — Ibbycat" data-secret="Tym5KPNXCW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-3279-5.jpg491800Tot comença una nit en què dos germans bessons surten de marxa. De tornada, tenen un accident i un d’ells mor. A partir d’aquí, un, des del món dels vius, i l’altre, des del món dels morts, van exposant a bocins les seves diferències, les seves rancúnies i la mena de relació que s’havia establert entre ells. A cada capítol, un punt de vista. I no només el dels protagonistes, sinó també el d’alguns éssers propers. L’escriptura és críptica i sintètica, a estones poètica. Potser per això, i perquè la informació es va desgranant intencionadament de mica en mica, al principi tot el que arriba és una mica confús, boirós i inversemblant, i al lector li costa situar-se, saber des de quins escenaris parlen els protagonistes –alguns ho fan des del més enllà, i altres, afectats per un canvi d’actitud i de personalitat–. A mesura que la lectura avança, a mesura que s’afegeixen personatges i ingredients a la cassola, l’obra va creixent i va guanyant en expectatives, i sobretot en consistència. Al final, tot és clar i tancat: les autores clouen de forma brillant tots els fils encetats i responen a les expectatives que han anat creant. CANAL, Eulàlia; MARÍN, Glòria Baula