1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="CPYbEg1XF4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nomes-vull-ser-jo-mateix/">Només vull ser jo mateix</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nomes-vull-ser-jo-mateix/embed/#?secret=CPYbEg1XF4" width="600" height="338" title="«Només vull ser jo mateix» — Ibbycat" data-secret="CPYbEg1XF4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18592-02-7.jpg252397Mai no s’ha de renunciar a esbrinar la pròpia identitat, encara que el preu a pagar sigui traumàtic en més d’un sentit. Prou bé que ho sap en Pau, que en poc temps ha perdut el pare i l’avi. Quan tot just li fan a mans una informació vital, uns desconeguts li claven una pallissa tan brutal com aparentment immotivada. Amb l’ajuda de dues passavolants, l’Anna i sobretot la Laura, es recupera i aspira al que s’anuncia al títol d’aquesta novel·la. La trama, hàbilment ordida, manté l’interès incondicional del lector, dosificant adequadament la intriga i introduint de manera progressiva elements relacionats amb la identitat de les persones, qüestionats reiteradament i obsessivament durant el règim franquista: la repressió de l’homosexualitat i el marcat classisme. Una de les manifestacions més cruels d’aquest últim tret és l’existència de nombrosos casos de nens robats. La novel·la, malgrat algun detall que ens sembla una mica inversemblant o previsible, es llegeix d’una tirada, sempre amb l’ai al cor que resulta d’empatitzar amb el protagonista, fins a la catarsi final, potser un pèl precipitada. Hi trobem paràgrafs sencers de prosa magnífica, que posen de manifest l’excel·lent ofici de l’autor. I tot plegat farà que el lector reflexioni sobre els temes tractats, individualment, o en parli, si el text es treballa dins l’aula. DEL HOYO, Rodolfo Animallibres