1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JRmJbHP6gf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nuvols-al-cap/">Núvols al cap</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/nuvols-al-cap/embed/#?secret=JRmJbHP6gf" width="600" height="338" title="«Núvols al cap» — Ibbycat" data-secret="JRmJbHP6gf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17440-57-2.jpg800696Elena Val (Barcelona, 1965) prové del món del disseny gràfic i arriba a l’àlbum després de treballar amb il·lustració publicitària i projectes musicals, pedagògics i tèxtils. Just a l’inici del llibre, la mateixa Elena diu, parlant d’ella: «M’agrada dibuixar. És el meu llenguatge natural […] De vegades, dibuixo també amb paraules per prendre nota de les imatges que no tinc temps de dibuixar.» Aquest és el primer llibre en què l’autoria és tota seva, i la primera sensació que tenim en llegir-lo és justament que l’Elena l’ha escrit primer en imatges, i que les paraules han vingut després, com un complement per acabar de donar-li forma. Però tampoc n’ha necessitat gaires, perquè és evident la seva voluntat de mantenir-se dins un espai oníric, suggerent, per generar al lector noves imatges i més preguntes. Els protagonistes són un nen i la seva àvia, i tot i que l’infant narra el text en primera persona, el narrador visual és extern i ens els mostra des de diferents plans i aprofitant al màxim el gran format de la doble pàgina de la col·lecció. Àvia, net, els seus fantasmes i amics imaginaris se’ns presenten en una ciutat nítida, però alhora impossible, que se’ns desdibuixa entre núvols, fum i boira. L’autora juga amb la contraposició, i en ocasions simetria, de la infància i la vellesa. La confusió i pèrdua de memòria de l’àvia no s’allunya gaire del món de fantasia de l’infant, on la línia entre allò real i imaginari es difumina. Trobem el blanc i negre del món de l’àvia, amb els seus cabells blancs com núvols, enfront del color del món infantil. I la candidesa del lleó, que acompanya l’infant davant el hieràtic inquilí que persegueix l’àvia. El tema? Doncs sí, diríem que és la demència o l’Alzheimer. Però el mèrit d’Elena Val és que, tot i ser a la base, aquest tema no limita, no alliçona, no encotilla. Tot al contrari, el sobrevolem amb una calma i una serenor inusuals, amb la sensació que, malgrat la complexitat del moment, tot segueix el seu curs natural. VAL, Elena Akiara Books