1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Mmp7ycYN6S"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/oda-als-peus/">Oda als peus</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/oda-als-peus/embed/#?secret=Mmp7ycYN6S" width="600" height="338" title="«Oda als peus» — Ibbycat" data-secret="Mmp7ycYN6S" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9824-329-1.jpg140140Una oda als peus és, efectivament, la composició central d’aquest breu poemari que aglutina homenatges al propi país, reflexions ecològiques i banalitats diàries que esdevenen líriques. La trajectòria literària de Marc Granell corrobora el fet que de nou ens trobem davant la seva expressió poètica de traç ferm; en algunes ocasions hi predominen el ritme i la cadència propis de la cançó popular, com a Vents o a Cançó de la i, i en d’altres el ritme hi flueix amb suavitat, com a la bonica elegia Llarg i prim o a Flamenc. L’humor és l’altre protagonista del recull i l’oda central n’és la reina: a qui se li acudiria fer un profund i exquisit poema als peus, «menuts i grossos/amples, lletgets»? Doncs a Marc Granell que, com diu la contraportada, és un gran poeta que, precisament perquè és gran, ha dedicat part de la seva obra als més menuts. GRANELL, Marc Manuel Granell Bromera