1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1USrelNaSk"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/oi-eloi/">Oi, Eloi?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/oi-eloi/embed/#?secret=1USrelNaSk" width="600" height="338" title="«Oi, Eloi?» — Ibbycat" data-secret="1USrelNaSk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16804-77-1.jpg255400Quan l’any 1995 Miquel Desclot va publicar Oi, Eloi? (La Galera), la seva trajectòria com a poeta ja estava consolidada. Aquell poemari va representar la reafirmació d’un dels poetes –i traductors– de més rellevància per a la literatura infantil, que mercès a accions com aquesta pren la rellevància que li pertoca en la història de la LIJ catalana. Hem de tenir en compte que per acostar la cultura i la llengua als infants la poesia és imprescindible, i conscient d’aquesta tasca Desclot treballa amb la mateixa o, si es pot, més qualitat que en la seva obra com a traductor o com a autor de poesia d’adults. Kalandraka reedita, en una edició de luxe –tapa dura, mida generosa, il·lustracions en color…–, aquesta obra de referència de la poesia catalana per a infants. I ho hem de celebrar. Les il·lustracions, de Christian Inaraja, complementen perfectament el text i ens ofereixen un traç nou d’aquest autor, que defuig en part la línia més geomètrica a què ens tenia acostumats fins ara. Aquesta suavització –a vegades són gairebé simples taques de colors aquarel·lats– amoroseix el llibre, fent-lo proper i permetent desenvolupar la imaginació més enllà d’allò que es reflecteix a les pàgines. Sembla que recentment, amb la reedició de llibres com El regal (Kókinos), de Gabriela Keselman i Pep Montserrat; Pim, pam, pum, poma (MARS – Rosa Sensat), de Teresa Duran i Arnal Ballester, o el present Oi, Eloi?, la literatura infantil catalana posa en valor el seu passat, uns fonaments necessaris per continuar construint el nostre futur. Hem de felicitar Kalandraka per la iniciativa de revaloritzar una obra de referència de la nostra literatura. DESCLOT, Miquel Christian Inaraja Kalandraka