1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IAPyZ1z1yk"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/on-es-la-son/">On és la son?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/on-es-la-son/embed/#?secret=IAPyZ1z1yk" width="600" height="338" title="«On és la son?» — Ibbycat" data-secret="IAPyZ1z1yk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17303-67-9.jpg795800On és la son és un llibre amb marcada intenció funcional: fer que un infant s’adormi quan no ho aconsegueix a la nit. En Marcel no s’adorm, i la mare li ensenya una tècnica que sembla eficient, només cal tenir paciència. I aquí hi ha, crec, el secret: en la manera com la mare li transmet la tranquil·litat necessària. El senzill text de Blanca Fageda (pseudònim de Sara Pedrosa) camina segur com una tranquil·la cantarella. No li cal més i és eficient en el missatge. Les senzilles il·lustracions de Nina Bach fan servir el grafit per a la línia d’una manera fresca i sembla que, pel color, s’empra una eina digital. Totes dues tècniques no acaben de casar del tot aquí, especialment pel que fa a les ombres. L’excés de blancs a les pàgines (dels quals soc un gran defensor) quan és l’hora d’anar a dormir deixa nues algunes composicions que, amb freqüència, són força similars. En canvi, la gamma cromàtica de blaus, turqueses i verds és encertada. Ens trobem amb dos personatges simpàtics i suaus com ninots de drap que reforcen el caràcter amable del text. Potser caldria vigilar les proporcions de les figures, si es té la intenció de seguir un cert sentit figuratiu. Per exemple, alguns braços són a vegades més curts o més llargs en relació amb les articulacions, etc. Desitgem que la tècnica per trobar la son entre els més petits funcioni. Als grans també ens faria un favor. I tot i que es podria filar més prim, el llibre és correcte en la seva missió.  FAGEDA, Blanca Nina Bach Tramuntana