1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="rvb1poObOD"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/on-ets-lana/">On ets, Lana?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/on-ets-lana/embed/#?secret=rvb1poObOD" width="600" height="338" title="«On ets, Lana?» — Ibbycat" data-secret="rvb1poObOD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-5160-4.jpg520800Una història la mar de tendra sobre la mort d’un ésser estimat, en aquest cas la Lana, la gossa que cada matí desperta la Mar, però que un dia no ho fa. L’han hagut de portar al veterinari perquè no es trobava bé. Finalment, la Lana mor, però el pare i l’àvia de la Mar no saben explicar-li aquesta realitat, que supera la nena. El primer li diu que la Lana ja pertany a la terra, si bé la Mar no la troba en cap indret del seu jardí. La segona li assenyala el cel com el lloc on ara és la Lana, però cap dels núvols s’assembla perfectament a la seva mascota. Fins que un dia el pare de la Mar la porta a la muntanya i li ensenya el lloc on ara és la Lana, en concret un forat al costat d’un arbre, que la Mar acarona com si fos el pelatge suau de l’animal. La Mar troba, per fi, un cert consol a la seva pena, si bé sent un forat al pit que no la deixa tranquil·la. Aquest forat a poc a poc anirà omplint-se amb el record de la Lana. Una història lineal, correcta i fàcil de seguir pel jove lector, a més d’estar ben il·lustrada amb tonalitats vives a càrrec d’Albert Arrayás. Potser un xic massa ensucrada amb les llàgrimes de la Mar, que apareixen a cada pàgina de la història i que els seus progenitors volen eixugar sigui com sigui. Aquest és l’únic però que trobaríem a aquesta breu narració. ROCA, Vanesa Albert Arrayás Domingo Baula