1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mLI32oCh7P"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/on-viure/">On viuré</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/on-viure/embed/#?secret=mLI32oCh7P" width="600" height="338" title="«On viuré» — Ibbycat" data-secret="mLI32oCh7P" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4439-3.jpg578450El tema dels refugiats ha passat a ser tristament protagonista al nostre món i també en la literatura per a petits i grans, per difondre’l, però també per generar debat i conscienciació a casa i a les escoles entorn d’aquest greu problema. On viuré? de Rosemary McCarney (autora també dels populars Benvinguda Malala i El camí de l’escola) prova de posar el lector en la pell de la gent que fuig de casa amb un destí incert, i concretament en la pell dels nens i nenes. I tot i que l’autora comença narrant en tercera persona, com si es tractés d’un tema llunyà, aviat passa a la primera i ho explica tot a través de preguntes, que són algunes de les que es deu haver fet qualsevol refugiat, i també moltes altres persones. El relat s’il·lustra amb unes fotografies excel·lents, proporcionades per l’ACNUR, que visualitzen el tema d’una manera directa, i aconsegueixen acostar de ple els veritables protagonistes al lector. El llibre intenta retratar el tema però alhora treure importància al dramatisme de la situació, optant per mostrar l’essència de la infantesa, amb tots els seus matisos, i aconsegueix desvetllar emocions diverses. L’objectiu de fer posar el lector en la pell dels refugiats s’aconsegueix amb escreix. Un bon llibre per apropar-nos al tema, però sobretot per parlar-ne, a partir de molts perquès que ressonen dins nostre, abans fins i tot d’encarar el llibre. MCCARNEY, Rosemary Joventut