1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Eq52LUDjdH"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pa-sucat-amb-somnis/">Pa sucat amb somnis</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pa-sucat-amb-somnis/embed/#?secret=Eq52LUDjdH" width="600" height="338" title="«Pa sucat amb somnis» — Ibbycat" data-secret="Eq52LUDjdH" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-150975-35-9.jpg506800En aquesta narració hi veiem una nena que s’està fent gran, en el moment d’acabar l’escola primària i just abans d’anar a l’institut. Viu amb la seva mare i comparteix penes i alegries amb la seva amiga i amb un diari acabat d’estrenar, i pateix per l’absència del seu pare, que ha anat a viure a una altra població i sembla que s’hagi oblidat d’ella. La història fa algunes anades enrere en el temps i ens va dibuixant els personatges a pinzellades amb un registre en alguns moments poètic i en altres moments còmic. Hi té molta importància l’ambient escolar: menjador, colònies, mestres, P3, l’AMPA, treballs d’escola… i se li veu una mica massa la intenció didàctica, perquè la nena és una menjamiques i en el transcurs de la història aprèn a valorar els menjars variats. Així i tot, fa de molt bon llegir i no perd interès a mesura que avancem per les pàgines. La simpatia dels personatges fa que hi puguem establir lligams empàtics. Escrit en primera persona, amb la protagonista que narra en temps present tot allò que li va passant, això fa que la lectura sigui molt dinàmica. Hi ha deu il·lustracions d’una pàgina sencera en blanc i negre que acompanyen discretament i dignament el text. BUSTOS, Joan Roger Simó Animallibres