1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sUX971vQs0"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pardaleta/">Pardaleta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pardaleta/embed/#?secret=sUX971vQs0" width="600" height="338" title="«Pardaleta» — Ibbycat" data-secret="sUX971vQs0" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125266-0-8.jpg217309«Pardaleta, ets un verb irregular dels que s’han de memoritzar»: no és fàcil crear un personatge dotat de veu pròpia i envoltar-lo d’un univers viu que ens permet endinsar-nos-hi, però això és el que ha aconseguit la jove autora portuguesa Joana Estrela amb la seva Pardaleta. La Raquel, narradora i protagonista d’aquesta història d’estructura original, explicada a partir d’anotacions disperses, vinyetes i il·lustracions a doble pàgina, és una noia tímida i observadora a la recerca de la seva identitat. L’acompanyen els amics, la mare i, sobretot, la Pardaleta, uns secundaris també proveïts de personalitat que ens ajuden a entendre la protagonista i la seva evolució.  El text, que combina un estil fluid proper a l’oralitat amb imatges poètiques senzilles però potents, s’organitza de dues maneres: com a entrades breus que recorden un quadern d’anotacions personals –connexió propiciada per la tipografia manuscrita i pel format del llibre, de cantonades arrodonides i tapa tova– i dins les bafarades de les vinyetes, en què reposa la meitat de la història. L’autora va fent salts temàtics i temporals tot seguint un flux de pensaments aparentment desordenat, però malgrat això aconsegueix donar una bella cohesió a la narració, reforçada per l’enginyós ús dels verbs irregulars anglesos.   La il·lustració, en blanc i negre, ben entintada, s’escampa per les pàgines ara amb marc ara sense, passant tot sovint del detall als plans generals i amb uns usos del zoom que generen unes imatges ben poètiques.   Més enllà del mèrit del text i la il·lustració per separat, el que realment destaca d’aquesta Pardaleta és la reeixida combinació de tots dos llenguatges gràcies a un disseny inusual, reflexionat i impecable.   Hem d’agrair a Meraki, el segell que va crear Edicions Salòria en plena pandèmia i des del Pirineu, que hagi permès a la Pardaleta posar-se a casa nostra. ESTRELA, Joana Àlex Tarradellas Gordo Meraki