<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Parlo com el riu - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="BaCoXQMoZk"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/parlo-com-el-riu/"&gt;Parlo com el riu&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/parlo-com-el-riu/embed/#?secret=BaCoXQMoZk" width="600" height="338" title="&#xAB;Parlo com el riu&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="BaCoXQMoZk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-122704-1-9.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>757</thumbnail_width><thumbnail_height>800</thumbnail_height><description>Parlo com el riu &eacute;s llum, un llibre que ens descobreix una hist&ograve;ria plena de sensacions no amb la voluntat de trobar un m&egrave;tode m&agrave;gic per resoldre un problema o una did&agrave;ctica exemplar com la que molts adults malauradament encara volen atribuir a la literatura amb qu&egrave; els infants ja es poden sentir interpel&middot;lats. Aquest llibre &eacute;s una experi&egrave;ncia pl&agrave;stica que empra la paraula, la pintura i el suport f&iacute;sic del llibre; la seva gran arma &eacute;s la seq&uuml;enciaci&oacute; que s&#x2019;obre cam&iacute; quan passem la p&agrave;gina. Parlo com el riu&nbsp;recull l&#x2019;experi&egrave;ncia d&#x2019;un infant davant el seu tartamudeig, que&nbsp;li provoca un bloqueig f&iacute;sic i mental. Cada dia &eacute;s un repte, perqu&egrave; emetre sons articulats se li converteix en una c&agrave;rrega personal que li dificulta encaixar al m&oacute;n. El llibre ens parla de l&#x2019;acceptaci&oacute; individual i tamb&eacute; de la societat que formem, perqu&egrave; no ens imaginem com &eacute;s d&#x2019;important la nostra actitud davant una realitat com aquesta, que afecta moltes persones&nbsp;i que &eacute;s tan normal com la vida mateixa. I tota aquesta idea la transmet el poeta Jordan Scott, amb la traducci&oacute; d&#x2019;Antoni Garcia Llorca, que fa que el text flueixi de manera po&egrave;tica. Les paraules no estan de m&eacute;s, sin&oacute; que multipliquen sensacions, i com gotes d&#x2019;aigua formen un text sinu&oacute;s que es fa dol&ccedil; en la lectura fins i tot quan ens trobem davant dels moments amargs. El text arriba sense semblar artificial, ens trobem davant la declaraci&oacute; sincera de l&#x2019;escriptor de la seva viv&egrave;ncia personal. I qu&egrave; dir de les il&middot;lustracions&nbsp;de&nbsp;Sydney Smith? Ja ens va meravellar en un altre llibre publicat per aquesta editorial,&nbsp;Perdut a la ciutat, una obra mestra. Smith opta per una il&middot;lustraci&oacute; molt pict&ograve;rica on les aiguades de les aquarel&middot;les potencien el missatge i el cam&iacute; sensorial del protagonista. Ens trobem davant d&#x2019;imatges org&agrave;niques i de pinzellada lliure on es prescindeix de la l&iacute;nia per mostrar les formes mitjan&ccedil;ant la llum. Els colors responen a l&#x2019;arbitrarietat i rebel&middot;lia de l&#x2019;aquarel&middot;la, i ens acosten a l&#x2019;&agrave;nim difuminat del protagonista. Les fesomies i els rostres no estan definits, i ens podem veure reflectits nosaltres mateixos en els personatges que envolten el protagonista i que potser no el comprenen. I quedem encegats per la llum, la llum del sol al riu, que ens connecta amb els moments de solitud, i quasi d&#x2019;existencialisme davant la vida, que segur que hem viscut totes i tots en algun moment en major o menor grau. El llibre ens mostra que en l&rsquo;&agrave;lbum hi ha altres maneres de representar. Tamb&eacute;, i potser, ens trencar&agrave; alguns estereotips davant d&rsquo;una maquetaci&oacute; at&iacute;pica. No deixeu de gaudir-lo. Aqu&iacute;&nbsp;teniu un booktr&agrave;iler fet per l&rsquo;editorial. Les imatges s&oacute;n extretes de librosdelzorrorojo.com/ca. SCOTT, Jordan Antoni Garcia Llorca Sydney Smith Libros del Zorro Rojo</description></oembed>
