1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8yhnEzc6O6"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/parrac-el-fill-del-drac/">Parrac, el fill del drac</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/parrac-el-fill-del-drac/embed/#?secret=8yhnEzc6O6" width="600" height="338" title="«Parrac, el fill del drac» — Ibbycat" data-secret="8yhnEzc6O6" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-3056-2.jpg800797Publicat poc abans de la diada de Sant Jordi d’enguany, el conte se suma a altres títols de temàtica jordiana de la mateixa col·lecció. Ara bé, Pep Molist es distancia no només argumentalment de la llegenda clàssica sinó que també ho fa presentant com a protagonista la cria del famós drac –o, més ben dit, dragona. Així és: l’autor opta pel sexe femení a l’hora de donar identitat a l’animal abatut pel cavaller. Un cop morta la Magalona, nom del drac/dragona de Sant Jordi, el seu plançó se sent desemparat i decideix allunyar-se del lloc dels fets, on, tal com mana la llegenda, han brotat unes roses de la sang de la mítica criatura. Aquest inici del relat, amb la breu descripció de la mort materna, és un detall continuista respecte dels contes tradicionals ja que conté una dosi de dolor, aquell costat aspre que Bruno Bettelheim –entre d’altres– defensava com a element necessari en el procés d’aprenentatge dels infants. Girat el primer full, el lector participa en el viatge de coneixement de l’entorn i de creixement d’en Parrac: després de diversos intents infructuosos de compartir la vida amb altres animals, el dragonet troba el desitjat consol al costat de la Jordina, una nena a la qual rescata de caure a la gargamella d’un llop. I vet aquí que Molist, tot i el canvi de punt de vista i del distanciament comentat més amunt, torna a mantenir fils d’unió amb la llegenda, ara a través del nom de la nena. La col·lecció, amb el seu format quadrat, les guardes de color fúcsia i la lletra lligada, segueix amb la seva acurada presentació, recognoscible i de fàcil maneig. Bernadette Cuxart aporta unes càndides i còmplices il·lustracions per afegir narrativitat al text, i la creació del seu Parrac, graciós i expressiu, és tot un encert, ja que connecta ràpidament amb el lector. MOLIST, Pep Bernadette Cuxart Baula