1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tC5LHsPwjh"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pau-el-robot/">Pau, el robot</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pau-el-robot/embed/#?secret=tC5LHsPwjh" width="600" height="338" title="«Pau, el robot» — Ibbycat" data-secret="tC5LHsPwjh" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5295_pau.jpeg192263Pasqual Alapont ha escrit una novel·la amb al·lusions directes a un clàssic, Frankenstein, i a un personatge mitològic, el gólem. Però, malgrat  no ser original del tot, l’obra recrea el missatge més potent d’aquests referents, la de l’ésser no humà que pregunta als seus progenitors pel sentit de la seva existència. A l’obra d’Alapont els pares de la criatura són en Ximo i l’Escarlata, dos nois que, després de crear un robot com a treball de classe, comproven que cobra vida i executa les ordres que ells li havien donat, quan no eren conscients del que feien. A partir del moment que la situació se’ls descontrola, seguiran el rastre del robot, que per la seva part descobrirà la maldat humana, però sobretot el valor de l’amistat.  Pau, el robot, ha estat guardonat amb el Premi de narrativa infantil Enric Lluch de la ciutat d’Algemesí. L’obra presenta una trama senzilla, plena d’aventures i amb un ritme que no decau en cap moment. El to és amable i els problemes amb què s’enfronten els protagonistes sempre tenen un contrapunt simpàtic gràcies a l’humor que impregna l’obra. Tant la crítica social com els personatges, força plans, estan al servei d’una obra pensada per a lectors força joves. En canvi, la construcció del llenguatge, molt rica amb girs i estructures lèxiques, sembla adreçada a lectors ja adolescents. Amb tot, Alapont, un autor amb una llarga i exitosa carrera, ha estat capaç de crear una obra amb tots els elements que ha de tenir una bona història de ciència-ficció.  ALAPONT, Pasqual Pablo Broseta Andana