1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dUhkKy6Prh"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pell-de-seda/">Pell de seda</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pell-de-seda/embed/#?secret=dUhkKy6Prh" width="600" height="338" title="«Pell de seda» — Ibbycat" data-secret="dUhkKy6Prh" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9904-198-8.jpg411600Vicent Sanhermelando Bellver (Alboraia, 1957), com ja va fer amb Esperant la lluna plena (Bromera, 2014), ens convida a fer un passeig per la història de València a través de la ficció. Si en l’anterior novel·la ens vam posar en la pell d’un jove musulmà que el 1238 arribava a València fugint de les persecucions cristianes, ara ens situem en ple segle XV, on dos joves de famílies rivals protagonitzen una història d’amor impossible. La novel·la engega amb una cita de Romeu i Julieta de William Shakespeare, i no és en va. Pell de seda podria considerar-se una nova versió del clàssic anglès, canviant les places, palaus i carrers de Verona pels de la ciutat de València. L’autor parteix de la història d’amor de Guillem de Pertusa i Caterina Boïl per anar bastint tota una intriga on no hi faltaran assassinats, traïcions, amants, prostitutes i lluites de poder. Tot i posar en joc un bon nombre de personatges, el lector no es perd en cap moment. Amb capítols breus i força diàlegs, la novel·la avança amb ritme, posant molt d’èmfasi en les relacions de parella: amors, gelosies, fidelitats i matrimonis de conveniència. Hi apareixen fets i personatges reals –com per exemple la mort de Ramon Boïl, governador de València, l’any 1407, o la importància dels obradors de seda–, però en general ben integrats a la trama, sense que aquesta voluntat històrica de l’autor es faci carregosa. Una novel·la, doncs, que, sense grans pretensions d’originalitat, ni la punyent càrrega dramàtica del seu referent shakesperià, aconsegueix fer-te passar una bona estona, tot donant a conèixer una mica millor la ciutat. Sabíeu que la València d’aquell temps tenia un bordell municipal considerat un dels més prestigiosos i ben organitzats del territori europeu? SANHERMELANDO, Vicent Bullent