1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wlYUZPf5ek"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pell-descata/">Pell d’escata</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pell-descata/embed/#?secret=wlYUZPf5ek" width="600" height="338" title="«Pell d’escata» — Ibbycat" data-secret="wlYUZPf5ek" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9824-575-2.jpg140140En Bernat Pou és un biòleg i cronista local que, quan mor l’apotecari del poble, rep l’encàrrec de gestionar la donació de la biblioteca del finat a la vila de Dénia. Durant la revisió dels papers, topa amb un manuscrit que explica com uns pescadors van trobar, atrapat en una xarxa, un jove que vivia dins del mar, prop de la costa. Tenia la pell recoberta d’escates i, sense badar boca, apareixia prop de la seva barca de tant en tant. La curiositat d’en Bernat el porta a estirar el fil per endinsar-se en una història misteriosa i plena de sorpreses. L’agilitat narrativa i el bon ofici de l’autor fan que el lector es vegi atret des del començament per aquest text dinàmic, ple de bon humor i d’ironia, on els personatges i els ambients estan perfectament treballats. Sense cap altra pretensió, el lector passarà una estona molt entretinguda. LLUCH, Enric Bromera