1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="h42C2uLE4Z"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/per-la-mar-salada/">Per la mar salada</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/per-la-mar-salada/embed/#?secret=h42C2uLE4Z" width="600" height="338" title="«Per la mar salada» — Ibbycat" data-secret="h42C2uLE4Z" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788410387010.jpg500500Per la mar salada és una invitació a balancejar-se per les ones del mar seguint la melodia d’uns versos rimats. Un llibre ben editat, com ens té acostumats l’editorial Kalandraka, de cartró gruixut, cantells arrodonits, en un format quadrat però no excessivament petit, ideal perquè el comparteixin un infant i un adult. Al llarg del llibre, el lector acompanya una nena en el seu viatge per descobrir diferents elements marins. Així, a cada doble pàgina hi trobem aquest personatge, en primer pla o més amagat, una il·lustració que omple tot l’espai, on predominen diferents tons de blau i animals marins, i una estrofa de quatre versos pentasíl·labs amb lletra clara, majúscula i de color blanc que destaca sobre el fons. Hi ha un total de vuit estrofes que repeteixen el vers inicial, «Per la mar salada», i flueixen com una petita cançó. Les primeres descriuen el que la protagonista descobreix: «l’amistat / entre un peix espasa / i un dofí rosat» o eriçons «que marxen cap al fons».  Al final del poema, en canvi, hi trobem la veu en primera persona de la nena: «nedant vaig trobar / un illot perdut / i m’hi vaig quedar» o «navego amb les ones / i la lluna blanca». D’aquesta manera es tanca el cercle, tornant a la nit que ja apareixia a la primera pàgina, amb una lluna que navega «amb veles d’escuma» sota la imatge d’un cel estrellat. Les il·lustracions combinen tècniques digitals i alguns traços que imiten els d’un infant, per exemple en les estrelles o en els gargots de l’interior d’alguns peixos. Tot plegat dona una sensació de dinamisme a l’obra que, juntament amb la disposició dels elements, empeny a avançar en la lectura a un ritme tranquil, navegant entre les imatges i els versos. García, Nieves Espresate, Dani Gibert, Marina Kalandraka