1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yKsmVFFEQx"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/per-un-boto/">Per un botó</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/per-un-boto/embed/#?secret=yKsmVFFEQx" width="600" height="338" title="«Per un botó» — Ibbycat" data-secret="yKsmVFFEQx" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-3037-9.jpg140140El valencià Carles Cano va rebre el Premi Hospital Sant Joan de Déu amb una història esbojarrada que narra els desastres en cadena que provoca el botó del gras i ric senyor Aristòtil quan surt disparat enmig d’un àpat. El jurat va triar Joma com a il·lustrador, i la Galera, com s’especifica a la coberta, li va cedir tot el concepte gràfic del premi. El resultat és un llibre molt elegant, molt pensat, on el conte de Cano, passat pel sedàs de Joma, veu multiplicat el ritme trepidant que demana la història. Joma comença amb cinc imatges del senyor Aristòtil, vestint-se i cordant-se la camisa, que es presenten com un prefaci abans de la portada. I continua jugant amb la tipografia un cop el text agafa velocitat, al ritme d’un cavall que trepitja els parterres de roses de la senyora Botins. La narració, tan visual com textual, avança en un sol discurs, corre i salta, i fins i tot ens obliga a girar el llibre de cap per avall i a llegir-lo amb l’ajuda d’un mirall! Per un botó fa moltes picades d’ullet als adults, amb referències cinematogràfiques, històriques i artístiques. I és, per sobre de tot, un llibre intel·ligent que aconsegueix sorprendre’ns. CANO, Carles Joma La Galera