1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qfOYPeSoAb"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pero-jo-soc-un-os/">Però jo sóc un ós!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pero-jo-soc-un-os/embed/#?secret=qfOYPeSoAb" width="600" height="338" title="«Però jo sóc un ós!» — Ibbycat" data-secret="qfOYPeSoAb" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8330-727-4.jpg140140Viena recupera una història publicada en anglès el 1946, The Bear That Wasn’t, de l’escriptor, creador de sèries d’animació i director Frank Tashlin. Una petita delícia, tant per la història que conta com per les iròniques il·lustracions en blanc i negre que l’acompanyen. Hi ajuda també l’encertada traducció i la cuidada edició del llibre. Un ós hiverna en una cova, i quan es desperta a la primavera veu com el seu hàbitat natural s’ha convertit en un complex industrial. Tot i que ell insisteix que és un ós, els representants de la fàbrica diuen el contrari i el fan treballar. Aquest conte, que és com una història encadenada, requereix una lectura acurada dels detalls de les il·lustracions (per exemple, quan porten l’ós de cap en cap, el despatx cada vegada és més gros i menys auster). També són un testimoni gràfic dels anys quaranta (telèfons, els espectacles circenses…). Sota l’aparença d’un llibre infantil s’amaga una història crítica i irònica amb la societat, fruit d’una situació personal que va viure l’autor, que convida a la reflexió sobre la impor-tància de ser. I conclou amb un brillant i esperançador ensenyament: es creia l’ós el que deien els altres? «En tot cas, sabia que no era un gamarús.» TASHLIN, Frank Viena