1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Omgeaxbi7r"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pesolet/">Pesolet</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pesolet/embed/#?secret=Omgeaxbi7r" width="600" height="338" title="«Pesolet» — Ibbycat" data-secret="Omgeaxbi7r" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-3286-3.jpg320408Davide Cali és autor d’àlbums molt valorats i emblemàtics a casa nostra, com per exemple L’enemic (Takatuka, 2008) o El hilo de la vida (Ediciones B, 2006). Pesolet és un llibre segurament menys ambiciós que aquests altres que comentem, però en la seva senzillesa aconsegueix commoure’ns i sorprendre. En Pesolet és un nen que va néixer molt menut però que, malgrat aquesta dificultat, ha anat fent camí a la seva vida fins a esdevenir un adult, petit, que ha trobat el seu lloc al món. Per al protagonista, aquest tret físic mai no ha estat motiu de preocupació, al contrari. Mentre el text va descrivint el seu dia a dia, les il·lustracions ens mostren com en Pesolet ha trobat sempre solucions molt enginyoses i a la seva mida. Segurament com a personatge es podria comparar amb els clàssics Patufet, Polzet o Issun Bôshi. La diferència és que en Pesolet no viu una aventura extraordinària ni es converteix en un heroi que salva ningú. La seva batalla és menys exòtica, és la de la gran majoria de nosaltres: créixer, anar a escola, sociabilitzar-se i trobar una feina que ens faci més o menys feliços. En una edició clàssica però molt correcta, els autors han buscat visualment destacar la característica principal del personatge jugant amb taques de dibuix sobre una gran pàgina en blanc. Petites escenes, objectes, accions del personatge es dibuixen en una línia clara de forma molt nítida, acompanyades amb algunes frases, descriptives i en lletra de pal. L’encaix entre text i il·lustració és perfecte: el que diu un llenguatge ja no ho repeteix l’altre. Al contrari, la il·lustració matisa el que el text només descriu. Mesurat, amb un bon ritme, sense caure en lliçons evidents i, sobretot, amb un final sorprenent, Pesolet és un gran llibre, tot i la petitesa del protagonista. CALI, Davide Pau Joan Hernàndez Sébastien Mourrain Baula