1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="v5j6yyllEy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petititeses/">Peti(ti)teses</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petititeses/embed/#?secret=v5j6yyllEy" width="600" height="338" title="«Peti(ti)teses» — Ibbycat" data-secret="v5j6yyllEy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125756-3-7.jpg800765El tàndem format per l’escriptor Pep Molist i la il·lustradora Alicia Varela ens torna a sorprendre amb un nou poemari, després de l’exitós Rastellera de colors. En aquesta ocasió el llibre ofereix una mirada sensible i atenta a les Peti(ti)teses que ens envolten, a tot allò que pot semblar minúscul però en realitat no ho és tant. Es divideix en cinc apartats que agrupen les petiteses en: «Properes», «Quotidianes», «Fantàstiques», «Bestials» i «Naturals». A «Fantàstiques» és interessant el joc intertextual que proposen els textos perquè el lector connecti amb personatges imaginaris o amb contes que molt probablement formen part del seu bagatge lector. Hi ha poemes dolços com «Bes», que obre el llibre, o reflexius com «Fil», que descriu l’acte creatiu d’escriure un llibre de poemes «com clavar dues estaques / a banda i banda del paisatge» i «Lligar-hi un fil / que transiti / de l’una a l’altra». Més endavant el poeta ha d’escollir els mots per «Ensabonar-los, / amorosir-los, / abrillantar-los» i penjar-los en aquest fil tensat en un tram del paisatge. També trobem divertiments com «Bufada», que conté onomatopeies, o «Bombolla», que juga amb aspectes tipogràfics. Al final s’afegeixen unes reflexions interessants sobre el tema de l’obra, els colors escollits —primaris, en homenatge a Miró— o possibles connexions. Hi ha una estreta relació del text amb les imatges, que són molt suggeridores, i, com ja passava en el poemari anterior, per tancar cada apartat hi ha una doble pàgina visual. Un llibre ben editat per Babulinka, amb molts detalls per exemple a les guardes, per rellegir i remirar en més d’una ocasió. MOLIST, Pep