1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="s4xqlh4fck"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petits-contes-amb-grans-valors/">Petits contes amb grans valors</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petits-contes-amb-grans-valors/embed/#?secret=s4xqlh4fck" width="600" height="338" title="«Petits contes amb grans valors» — Ibbycat" data-secret="s4xqlh4fck" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17921-34-7.jpg624800Sempre he pensat que la literatura per a infants ha d’emocionar, sorprendre, commoure, sacsejar però, sobretot, plantejar més preguntes que respostes. Al capdavall, el mateix que exigim a la dels adults. Certament, Gemma Lienas busca també tot aquest seguit de sentiments en aquest recull de deu relats, malgrat que, potser, aplana en excés el camí cap al missatge final. Així, i mitjançant subtítols, ja fa constar allò que hi trobarem i en què ens hem de fixar o, més ben dit, els valors al voltant dels quals s’estructura cadascun d’aquests textos, que són alhora la conclusió a tenir en compte, com ara la gratitud, la capacitat de reconciliació, la importància de posar-se en la pell de l’altre, el respecte al medi ambient, la paciència, la responsabilitat de les nostres accions i la capacitat de diàleg, entre d’altres. Com si fos una continuació d’El llibre de les emocions per a nens i nenes (Navona, 2017), l’autora fa servir un altre cop el mateix esquema, basat a presentar una situació de conflicte quotidià que ha de ser resolt i que serveix d’aprenentatge tant als infants protagonistes com a qui llegeix la història. Ara bé, com que la solució no és senzilla, l’aparició d’un follet blau serà clau per superar qualsevol adversitat. Finalment, les il·lustracions de Toni Galmés acompanyen i endolceixen aquest conjunt de contes mitjançant unes imatges que destaquen, de fet, pel seu caràcter tendre i afectuós. Una obra, en definitiva, de to amable i didàctic, més propera a la recepta literària per a qui busqui en els llibres aquests estils de lectura.   LIENAS, Gemma Galmés Penguin Random House