1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KB17A5DhVB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petits-grans-gestos/">Petits grans gestos</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petits-grans-gestos/embed/#?secret=KB17A5DhVB" width="600" height="338" title="«Petits grans gestos» — Ibbycat" data-secret="KB17A5DhVB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-123908-4-1.jpg800695Petits grans gestos és un llibre positiu, que parla de l’empatia amb una alta dosi pedagògica i de dolçor. Un nou llibre ple de bonisme que explica el que les i els adults esperem que facin els infants i que agradarà a qui prioritza la missió educativa dels textos, sense que aquest fet hagi de tenir necessàriament una connotació negativa. El llibre ens explica com la Itzel, una nena que estima molt els animals, és molt sensible al patiment dels que han estat abandonats. La Itzel pren decisions molt adultes: quan veu un animal abandonat el porta al veterinari, i si no se’l queda, no s’atura fins a trobar una casa que en tingui cura. La nena fa tot el possible per salvar les bèsties, fins i tot si ha de suportar la incomprensió i les rialles d’altres persones. Si bé és molt ensucrat, el llibre té un missatge molt entenedor i és de lectura fàcil. Marta Liñana s’adreça als primers lectors de manera pacient i amb una bona cadència. Tot i tenir-ne el format, el llibre no funciona com un àlbum pròpiament dit, ja que les il·lustracions es limiten a subratllar el que diu el text. Si no n’hi hagués, entendríem perfectament el sentit de gairebé tot; només ens perdríem la fesomia dels personatges. I no és que la feina d’Alicia Tebas resti. El seu treball és bo. Les seves amables imatges són netes i juguen amb el fons del blanc, tot i que potser massa; sovint queden desprotegides en relació amb el text i es genera un efecte d’adhesiu. Aquest fet també té relació amb la maquetació. Podem tenir la sensació que l’artista podria haver esplaiat una mica més el seu bon fer. El treball cromàtic aprofita una gamma una mica retro que aporta el caliu que transmet el text. L’artista ha demostrat en la seva carrera professional que, dintre del seu estil, domina el llenguatge narratiu, té una gran concepció dels espais i la creació de personatges. Parteix d’una marcada influència nord-americana barrejada, gràcies a la globalització, amb la plasticitat del còmic japonès. Tebas, a més, és una gran amant dels animals; així, podem veure entre els braços de la nena al seu propi conillet, Puntito, que no és la primera vegada que apareix a una de les seves il·lustracions. Fora bo que l’editorial aclarís quin és l’idioma original del conte als crèdits. És important saber en quin idioma està creat, pensat, imaginat. A una doble pàgina interior, per exemple, es veuen cartells que reparteix la nena en castellà. LIÑANA, Marta Alicia Teba Excellence Editorial